La plaga de la fil·loxera, entre finals del segle XIX i començaments del XX, va tenir també un impacte majúscul en la supervivència de moltes varietats de raïm cultivades fins aleshores. A Galícia, el reconegut albariño, la godello o la treixadura van estar a punt de desaparèixer, igualment que la callet o la fogoneu a l’illa de Mallorca o la forcallat (blanca i negra), la bonicaire i la merseguera a Llevant. Al Penedès, el sumoll va viure també un fort desprestigi després de ser una de les varietats més plantades a Catalunya a començaments del segle XX.
El Morenillo és la varietat autèntica de la Terra Alta i, com apunta Juanjo Galcera, director del Celler Piñol, “és exigent, s’ha de seleccionar molt bé i garantir que el raïm sigui prou madur”. La Cristina Borrull, enòloga del Celler, la compara al Pinot Noir i destaca el seu taní molt madur, així com la seva elegància i finesa. La varietat es va anar abandonant progressivament durant els temps que el mercat exigia competitivitat i grans produccions per sobre de tot. Sortosament, actualment l’amant del vi té un altre perfil i busca ampolles diferencials, autèntiques i característiques, fet que facilita la preservació d’una varietat emblemàtica, identitària i tradicional de la Terra Alta.
A més, el Finca Morenillo és el primer vi de la D.O. elaborat 100% amb vinyes velles de Morenillo. Recol·lectat a la pròpia finca, amb ceps gairebé centenaris, representa el tarannà de Celler Piñol: respecte per la tradició i força per a innovar.
Juanjo Galcera, director de Celler Piñol, amb el Finca Morenillo a la localitat de Batea (Terra Alta, Tarragona).
Albariño: la joia de les Rias Baixas
L’albariño, varietat estrella de la D.O. Rias Baixas, és originària de Galícia tot i haver sigut objecte d’estudis i llegendes diverses sobre la seva procedència. Durant els segles XIX i començaments del XX eren els nobles els únics que podien destinar els seus camps a cultivar i elaborar uns vins tan refinats, donada la seva situació financera més esplaiada que no els obligava a destinar les terres al cultiu de productes d’autoconsum.
A mitjans del segle XX l’albariño es va estendre per tot el territori donada la fama que van començar a adquirir els vins. No obstant, el reconeixement més gran va arribar a partir dels anys 80 amb la posada en funcionament de la Denominació d’Origen Rías Baixas i del seu Consell Regulador, que va vetllar per la promoció del seu prestigi.
L’albariño és originària de Galícia tot i les llegendes sobre la seva procedència. Font: D.O. Rías Baixas.
La sumoll: història del Penedès i de Catalunya
La sumoll és una varietat tradicional, rústica i minoritària, autòctona del Penedès i que, fins a la primera meitat del segle XX, era una de les varietats de raïm negre més cultivades a Catalunya, especialment al Camp de Tarragona, al Penedès, al Vallès, a la Segarra, al Bages i en una part de la Conca de Barberà. A partir de la segona meitat de segle, i especialment després de l’entrada a la Unió Europea el 1986, es va accelerar el desprestigi d’aquelles varietats autòctones amb les quals es considerava que no es podien fer vins ni bons ni competitius.
No obstant, quan la varietat s’encaminava a desaparèixer totalment (la superfície va quedar reduïda a unes 250 ha), va sorgir un moviment per recuperar la sumoll per part de diversos productors del Penedès, del Camp de Tarragona, del Bages i de l’Anoia. L’any 2010, després d’una llarga espera, la D.O. Penedès va tornar a acceptar-la dins les varietats aptes per a fer-ne vi.
El callet, la varietat mallorquina
Un altre exemple de varietat recuperada és el callet, o calleu. És de cep negra, poc vigorosa i molt fructífera, originària de Felanitx (Mallorca) i cultivada a les denominacions d’origen mallorquines DO Pla i Llevant i DO Binissalem. El raïm de cep callet, és menut, i de grans ovoides durs, grossos i atapeïts.
Durant el segle passat constituïa la base dels vins mallorquins de consum ràpid i s’utilitza únicament per a l’elaboració de vins joves rosats i negres. Presenta una aroma peculiar molt interessant a nivell enològic. Com totes les varietats locals, té capacitat de passar còmodament el període de sequera que es produeix a l’estiu mediterrani. A més, és una varietat productiva, que barrejat amb altres raïms tolera bé la fusta i l’envelliment.
0 Comments