El vi és un element indissociable a la cultura occidental des de fa segles. Els exemples són rics i múltiples i es remunten a l’Antiga Grècia, amb la coneguda cita de l’historiador Tucídides, que considerava que els pobles del Mediterrani van començar a emergir del barbarisme quan van aprendre a cultivar oliveres i vinyes.
El Vi a la Literatura:
L’Odissea d’Homer té també molt present “el líquid negre” amb el que Ulisses aconsegueix adormir el ciclop Polifem, un gegant d’un sol ull al mig del front, fill de Posidó.
Durant el Segle d’Or espanyol, el vi va esdevenir en la beguda popular, amb referències als textos de Cervantes, Lope de Vega, Quevedo, Tirso de Molina o als quadres de Velázquez. Més contemporani és el poema de l’irlandès William Butler Yeats, Nobel de Literatura l’any 1923, “El vi entra a la boca”:
El vi entra a la boca
I l’amor entra als ulls;
Això és tot el que en veritat coneixem
Abans d’envellir i morir.
Així porto el got a la meva boca
I et miro, i sospiro.
El almuerzo, Diego Velázquez, 1618-1619. Imagen: Museum of Fine Arts (Budapest).
Pablo Picasso a la Terra Alta:
Un altre geni molt aficionat al vi era el pintor Pablo Picasso, que va poder degustar la especialitat de la Terra Alta durant les dues visites del malagueny a Horta de Sant Joan. La segona estada va ser l’any de 1909, acompanyat d’una jove francesa, Fernande Olivier, musa d’un Picasso a la recerca d’inspiració. L’escriptor Toni Orensanz relata aquells mesos de sacsejada a Horta a “L’estiu de l’amor” (Ara Llibres).
La botella de vino, Pablo Picasso, 1922. Museo Vivanco de la Cultura del Vino.
Recomendacions Diada de Sant Jordi:
Per aquesta Diada de Sant Jordi, des del Celler Piñol proposem algunes novetats, de diferents estils, per llegir durant aquests mesos de primavera i estiu.
Literatura Infantil (de 7 a 9 anys):
“Cues de somnis”, de Rita Sineiro (Akiara Books), és un conte sobre la crisi dels refugiats a través dels ulls d’un nen tancat en un camp d’acollida.
Ficció:
“Terres mortes“, de Núria Bendicho Giró, finalista del Premi Anagrama, que fa un relat polifònic dins d’un drama rural extrem, en el debut de l’autora com a novel·lista.
“Hamnet”, de Maggie O’Farrell (Libros del Asteroide), considerada la millor novel·la del 2021 per al diari El País, parteix de la història familiar de Shakespeare per a transitar entre ficció i realitat. Traça una recreació del succés que va inspirar una de les obres literàries més famoses de tots els temps.
No Ficció:
“Vencer el miedo. Vida de Gabriel Ferraterde Jordi Amat (Grup 62), una biografia del poeta fugint del mite i redefinint les angoixes i els dies d’un personatge complex.
A més, recordeu que fins el 24 d’abril teniu un descompte del 20% a la majoria de productes del Celler ¡No perdeu aquesta oportunitat!
0 Comments