La plaga de la fil·loxera, un petit insecte que atacava les arrels del cep i el matava en poc temps, va arribar a la Terra Alta a finals del segle XIX i va propiciar un gran impacte social i econòmic. La recuperació va arribar per mitjà del cooperativisime entre els productors i va propiciar l’aparició de les anomenades catedrals del vi, obres de l’arquitecte Cèsar Martinell.
La fil·loxera va assolar la vinya francesa l’any 1865 després que un vaixell britànic la portés des d’Amèrica. A Catalunya, lluny de fer cas a la dita cèlebre “Quan les barbes del veí vegis tallar… posa les teves a remullar”, es va ometre l’amenaça i es va aprofitar la fallida del país veí per impulsar, encara més, la industria del vi. La inversió es va multiplicar fins arribar a una fase d’especulació irresponsable.
Finalment, però, la amenaça va creuar implacable els Pirineus, que es consideraven una fortalesa impenetrable, i va arribar primer a l’Empordà per extrendre’s posteriorment al Maresme, el Penedès i la Terra Alta. Però de la necessitat es va fer virtut i es va aprendre de la plaga, sens dubte la pitjor crisi que ha travessat fins avui dia el camp català.
La catedral del vi de la Cooperativa de Gandesa, de l’arquitecte Cèsar Martinell. Font: Viquipèdia
La revolució al camp català
Com en moltes comarques, una part important de la població de la Terra Alta va decidir marxar a la ciutat a treballar a les fàbriques, eminentment tèxtils. El camp es despoblava per la falta d’oportunitats, però els qui es van quedar van ser prou sensats per veure que el futur passava per la col·laboració. El cooperativisme va néixer aleshores, conglomerant la producció i tots els serveis associats (des de compres de matèries primeres fins les assegurances o la comercialització). Aquesta associació, que va saber trobar el consens entre grans propietaris i petits pagesos, va revolucionar el camp català i va ser el motor de la seva modernització.
El cooperativisme es considera també un estímul anímic que va desembocar en les anomenades catedrals del vi, en paraules de l’escriptor Àngel Guimerà. Els productors vinicoles van encarregar les construccions, basades estèticament en el modernisme però molt influenciades pel noucentisme català. Pensades per optimitzar la productivitat i la qualitat del vi, constitueixen els exemples més importants d’enginyeria industrial al món rural.
Ángel Guimerà és un dels símbols de la Renaixença.
Cèsar Martinell i la nova fornada d’arquitectes
Una nova generació d’arquitectes va trobar en la construcció de les catedrals del vi la seva oportunitat de passar a la història. El més rellevant va ser, sens dubte, Cèsar Martinell (Valls, 1888 – Barcelona, 1973), alumne de Domènech i Muntaner i deixeble d’Antoni Gaudí. Martinell és l’autor dels dos cellers modernistes de la Terra Alta: el Celler Cooperatiu de Gandesa i Celler Cooperatiu del Pinell de Brai.
Tot i haver estat construïts gairebé en paral·lel, els cellers de Gandesa i el Pinell de Brai tenen característiques prou diferenciades i úniques. Però també trets en comú com la concepció d’espais on, amb la mínima superfície possible, s’hi pogués treballar de la millor forma i en sortís un producte de qualitat. Per aconseguir-ho, Martinell va escollir bons enginyers i va liderar personalment cada obra.
Queda palès que la crisi de la fil·loxera va propiciar la promoció de projectes transformadors que ens han portat al model actual.
0 Comments